Medi Natural

El Pla de l’Estany manté un ric patrimoni natural derivat de la diversitat d’ambients existents. Es diferencien clarament, des d’un punt de vista morfològic, tres unitats; la part més occidental que es correspon amb la zona més boscosa, lligada a les muntanyes de Rocacorba, on es troben els relleus més enlairats de la comarca i que representen la terminació oriental del Sistema Transversal; la meitat oriental, on es perfila un paisatge constituït per un conjunt de turons suaus i valls poc encaixades, amb elevacions de poca importància i que és conegut com el Terraprim d’Empordà, és especialment significatiu en aquesta unitat el paisatge en mosaic, l’alternança de cultius i zones boscoses de petites dimensions; i, finalment, la part central, on domina un relleu planer que estenent-se de nord a sud es correspon amb la conca lacustre de Banyoles - Besalú i que des del punt de vista geològic el conformen terrasses travertíniques del quaternari.

Espais d’interés
Unitat 1. Conca Lacustre de Banyoles-Besalú

La conca lacustre de Banyoles ocupa la zona deprimida que es troba a la franja central de la comarca, entre els relleus del Sistema Transversal a l’oest i el Terraprim d’Empordà a l’est. Hi dominen els terrenys planers formats per substrats travertínics. S’hi diferencien dos sectors: la plataforma superior del pla d’Usall, al nord, i la cubeta lacustre de Banyoles, al sud. Aquesta unitat reuneix totes les formes geològiques originades, de manera directa o indirecta, per la sedimentació lacustre del sector i que ha actuat, com a zona surgent i de sedimentació, des del pliopleistocè fins a l’actualitat.
Aquesta unitat d’interés natural i paisatgístic excepcional que ocupa tot l’espai central de la comarca disposa de l’element singular més característic, - i el que dóna nom a tota la comarca – l’estany de Banyoles.

FOTOS - Destaca l’Estany de Banyoles, el Clot D’espolla i el Pla d’Usall-Martís

Unitat 2. Terraprim d’Empordà

Aquesta segona unitat geomorfològica s’estén per la meitat oriental de la comarca i constitueix un veritable espai de transició entre la muntanya i la plana, entre la Garrotxa i l’Empordà. Està formada per una sèrie de turons suaus que en cap cas arriben als 300 m d’alçada i que separen la conca lacustre de la plana empordanesa. El Terraprim és un espai de transició constituït per un paisatge suau, dolç, lleugerament ondulat, en què s’alternen com un mosaic el conreu amb petits boscos.

FOTOS - Destaca el Fluvià i l’illa de Fares

Unitat 3. Serralada Transversal 

Aquesta tercera unitat es localitza al sector més occidental de la comarca, a l’entorn de la vall de Sant Miquel de Campmajor i forma part dels darrers contraforts de la Serralada Transversal. Presenta un relleu molt més abrupte que la resta de la comarca, sense arribar a assolir grans alçades. És per tant una unitat marcadament muntanyosa i el paisatge vegetal té un caràcter més aviat garrotxí.
En aquesta unitat hi trobem el punt més alt de la comarca, a la serra de Portelles (puig Sesarques, 878 m) a la capçalera de la vall de sant Miquel de Campmajor i continuació de la muntanya de Rocacorba, situada ja dins la comarca veïna del Gironès. 

FOTOS - Destaca les muntanyes de Rocacorba, la Vall de Sant Miquel de Campmajor i el Ser.

Informació extreta de l’ATLES COMARCAL DE CATALUNYA. ICC (2002). Atles Comarcal de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona i de la pàgina web www.museusdebanyoles.cat